Fa dies que no escric res. Concretament des del 17 d'agost... He estat enfeinat amb el final d'estiu, començament de la universitat, canvi de lloc de residència, etc, etc.
Quan marxes a viure a un lloc diferent al que has estat 17 anys al principi mola molt però al cap d'unes setmanes se't comença a fer més raro (i més encara si no visites aquesta primera residència com és, en el meu cas, Roses).
D'aquest últim mes i mig destaco aquestes imatges, entre d'altres que aniré penjant.
Aniversari de la Shènia Shocolata. Fent un brindis, el qual vaig tenir l'honor de pronunciar, amb Tequila.
Foto molt refrescant contra el #focempordà
Som éssers únics i m'encanta.
Part de la meva vida actual: Shènia Shocolata, Sarai, un servidor i la Paula (desapareguda) durant la Sobrasada Party.
A partir d'ara tots els vents em semblaran huracans, totes les estrelles tindran les puntes desgastades, totes les finestres amb llum seran una història d'amor. A partir d'ara tot és nou, hauré de canviar la pell de les cançons. A partir d'ara hauré d'entendre que el temps cura com una fàbrica de cicatrius, que el que ahir era bellesa demà serà oblit. A partir d'ara les papallones volaran en blanc i negre, tot farà pujada, els horitzons parlaran sense objectius. A partir d'ara, i fins a nou avís, TOT és dolor.
“Una
rutina más dentro de nuestras vidas, o una vida más dentro de nuestras
rutinas. Llegaron los días en que no supe, o no quise, o realmente no
pude, apreciar la diferencia. Llegaron los días en que me vi incapaz de
distinguir la frontera entre casa y hogar, entre vida y existencia,
entre amor y amistad; y esto último, sin duda, fue lo más doloroso.
Llegó un momento en el que el futuro y pasado dejaron de ser
distinguibles: mañana fue igual que ayer, ayer será igual que mañana.”
Presentació dels llibres "Tots els meus secrets, o gairebé" de Víctor Amela i "Les 1.001 fantasies més eròtiques i salvatges de la història" de Roser Amills a Cadaqués el dia 3 d'agost de 2012.
El
lenguaje de los seres humanos es trabajosos y pueril... Hablan
largamente y a gritos, con acompañamiento de ademanes y muecas
horribles. Aún así su capacidad de expresión es limitadísima, salvo en
el terreno de la blasfemia y la palabra soez...
Tenia una boca massa petonera, els pòmuls excessivament prominents i el nas massa contundent. Però d'alguna manera les parts imperfectes s'unificaven en un únic tot impactant gràcies a uns ulls grossos d'un verd fosc grisenc i a uns moviments relaxats i naturalment sensuals.
