Fa dies que no escric res. Concretament des del 17 d'agost... He estat enfeinat amb el final d'estiu, començament de la universitat, canvi de lloc de residència, etc, etc.
Quan marxes a viure a un lloc diferent al que has estat 17 anys al principi mola molt però al cap d'unes setmanes se't comença a fer més raro (i més encara si no visites aquesta primera residència com és, en el meu cas, Roses).
D'aquest últim mes i mig destaco aquestes imatges, entre d'altres que aniré penjant.
Aniversari de la Shènia Shocolata. Fent un brindis, el qual vaig tenir l'honor de pronunciar, amb Tequila.
Foto molt refrescant contra el #focempordà
Som éssers únics i m'encanta.
Part de la meva vida actual: Shènia Shocolata, Sarai, un servidor i la Paula (desapareguda) durant la Sobrasada Party.
A partir d'ara tots els vents em semblaran huracans, totes les estrelles tindran les puntes desgastades, totes les finestres amb llum seran una història d'amor. A partir d'ara tot és nou, hauré de canviar la pell de les cançons. A partir d'ara hauré d'entendre que el temps cura com una fàbrica de cicatrius, que el que ahir era bellesa demà serà oblit. A partir d'ara les papallones volaran en blanc i negre, tot farà pujada, els horitzons parlaran sense objectius. A partir d'ara, i fins a nou avís, TOT és dolor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada